dijous, 19 de juny de 2014

El meu pregó d'ahir a la festa dels XV Premis Llibreter

Aquestes són les XV virtuts que han de tenir
els llibreters decents -amb perdó-
(Garbellades de llibres comprats
a les vostres llibreries
i amanits amb alguna collita pròpia)

I
Útils:
Sou, amics, “traficants de droga literària”.

Ja sabeu: he buscat la felicitat arreu però només l’he trobada en un racó, llegint certs llibres.

II
Abnegats:
La literatura respira malament. Té febre sovint. Però continua respirant. El llibreter —com fa Vallard, el llibreter de Pierre Pejú—, s’asseu a l’espona del seu llit i la vigila.

III
Ordenats:
Sabíeu que no ordenar els llibres per ordre alfabètic és una manera de ser antiamericà? (ho explica Lewis Buzbee en un llibre meravellós sobre llibreters Una vida entre llibres: la primera vegada que va venir a Europa, durant els anys 80, les llibreries estaven classificades per editorials. Després, totes van copiar el model americà i es van passar a l’ordre alfabètic.

De l’ordre també en parla Jordi Trieu i Remeneu, seudònim del llibreter i editor Àngel Millà en un llibret molt divertit que es diu Cent consells del llibreter decent*. A la coberta hi diu que aquests consells han estat

Escrits en vulgaris ciència.
Els ha dictat l’experiència
d’un llibreter vetarà
que parla clar i català.

I això és el que Trieu i Remeneu diu de l’ordre:

Llibreter que no té dèries
classifica per matèries
i solament els talossos
ho fan per petits i grossos.


IV
Sensibles
N’heu de ser tant, de sensibles, com Firmin, aquella rata de llibreria inventada per Sam Savage, que es menjava un tros d’enciam i li feia gust de Jane Eyre.

Sobretot, sigueu sensibles amb els pobres autors vius, que som de mira’m i no em toquis, i recordeu:

Mai no diguis la veritat
si qualsevol escrivent
vol saber què està venent
del darrer que ha publicat
Digues que no ho saps ben bé
que el Nilsen és el que té.
I si em vols fer la punyeta
parla’m de l’analfabeta.

V
Compassius i terapèutics  amb els clients.
Heu de consolar els clients que acaben d’adonar-se que en tota la seva vida no tindran temps de llegir-ho tot, pobrets.
I, sobretot, aquest clients postmoderns i atabalats perquè tenen massa coses per llegir. Mentida, ja ho diu Jaume Cabré: Qui vol trobar temps per llegir, en troba. És qüestió de prioritats.


VI
Coneixedors dels clàssics:
Heu de saber que
Entre els escriptors d’abans
n’hi ha, sens dubte, molt grans.
Però trobem en l’antigor
cada llauna que fa por.

VII
Pedagogs (per a pares i mares d’aquells que no ho acaben d’entendre.)

Sabíeu que alguns dels llibres més prohibits a Estats Units són els de J. K. Rowling i Judy Blume?

Sabíeu que a Estats Units existeix una llista de temes prohibits per a lectors joves, feta pels editors, entre els quals hi ha les drogues, el sexe, la religió... i les piscines?

Perque això no passi a casa nostra us tenim a vosaltres. I també per explicar als pares i mares (sobretot a les mares si fa no fa de la meva edat) que hi ha vida, vull dir llibres, més enllà d’Enyd Blyton.

VIII
Savis:
Tots sabem que
Un llibre pot ser excel·lent
malgrat no el compri la gent
I una obra aviat esgotada
bé pot ser una pasterada.

IX
Somniadors

Per què no, en un dia republicà com el d’avui, en que un rei ha plegat i un altre encara no ha vingut.
Cito Sagarra** i fins i tot l’esmeno, quin atreviment, quan diu que

President de la República
serà un senyor reposat
que no l’hagin engendrat
a dins de cap casa pública

I què bonic que seria
Fer-lo en una llibreria!

X - Lents
A les llibreries es fomenta la lentitut.
Per això són aliades dels cafès. “El cafè és un pretext social per deixar-ho tot per més tard”, com va ensenyar-nos Ralph Hattox

XI
Nets
Això per sobre de tot! Perque

Pintar en els llibres ninots
Ho fan els tarit-tarots
I el vici de doblà un full
El té qui li falta un bull

XII
Discrets
«Què el puc ajudar?«, pregunta
aquell que no és llibreter.
I qui ho és, se sap molt bé,
A amoinar-te mai s’apunta.

I et diuen «Què li poso»
Com explica Savater
S’ha de respondre, lleuger:
«Usted me pone nervioso»


XIII
Prudents
El saber no creguis gaire
Del llibreter molt xerraire
Ni et pensis que es mama el dit
El que no fa l’erudit

XIV
Orgullosos
Ja ho va dir Palau i Dulcet, llibreter barceloní, a les seves memòries:

L’orgull de posseir llibres supera la vanitat de ser rei.


XV
Realistes
Quin remei, oi? Però sempre optimistes i alegres, això sí.

Encara que, per molt espès
que sigui el crit dels nostres planys,
al capdavall
no en traurem res
perquè el món és, ai las! dels capcigranys.

Però aquí ens teniu,
Quinze anys després
Vius i de festa, llibreters!
I PER MOLTS ANYS!


* Editorial Millà, Barcelona, 1947
** Josep Maria de Sagarra: Poemes satírics. La Campana, 1989.
La foto la va fer Laura Borràs, per cert.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada