L'Adrià i "La Monyos"

Es miren als ulls. Són tan aprop... Més de 100 anys els separen.

Éssers de fum xiuxiuegen ordres a cau d'orella

Em penso passar l'estiu escrivint. Hi ha històries que no poden esperar. Els meus personatges, diem-ho així, em necessiten. De moment, la novel·la és com una boira de la que comencen a sortir-ne petites i grans històries. Com sempre, tinc un grapat de personatges. La priera de totes és la Marianna. No sé per quina raó, té les galtes vermelles i no para de riure. De vegades la veig palplantada enmig dels meus somnis, amb les mans a la cintura i la faldilla voleiant com si fos una bandera. Em mira i no deixa de somriure. És com si preguntès: Què? Ja saps què he de fer, què em pertoca, a mi, en tot aquest embolic que tens al cap?  

De seguida, ja vinc, li dic. Deixa que m'agafi una setmaneta de vacances, va. Les necessito, Marianna, t'ho prometo. A més, me les he guanyades, les vacances, aquest any. Però ella somriu amb picardia i em diu: Saps que això no va així. Vagis on vagis, mai no descansaràs, perque a mi i als que són com jo, éssers de fum, mai no ens pots deixar enrere. Allà on vulguis descansar, prendrem per assalt els teus somnis i et farem preguntes sobre el nostre destí: Què en saps? Moriré jove? Els meus sentiments seran correspostos? Trobaré la felicitat, allà on m'enviis? 

Vaja, la història de la meva vida. Éssers que no existeixen em xiuxiuegen a cau d'orella frases que necessito escriure. Sona ben bé com una patologia, i fa una mica d'angúnia. 

Com de moment no puc adelantar-ne més que incerteses, us deixo un regal gràfic que té a veure amb tot això que em volta pel cap. I la promesa d'anar desvetllant en aquest racó algun detall més del procés, a mida que vagi passant.

Mal a la vista

Segur que la sobrasada amb una sola essa fa molt menys gust que una sobrassada com toca. Els tomàquets sense accent no tenen gens de suc. El mateix que l'alfàbrega, que sense accent sembla un verb. Què bonic: Només llegir-ho, jo ja m'alfabrego tota...

Però a tot això, jo la foto la vaig fer especialment per a aquesta secció de denúncia d'atemptats contra l'idioma, però només havia vist l'alvocad. Ai, l'alvocad.

Els culpables tenen restaurant al carrer de Gandesa amb Diagonal. Si mengeu allà, porteu pastilles contra la mala ortografia, que fa veir cremor d'estómac.